ὦ βουλή

Inspira’m musa… i fes fluir les paraules a este paradís clàssic virtual…

Si els déus de l’Olimp ens assisteixen, i farem les ofrenes i sacrificis necessaris per tal d’aconseguir-ho, aquest grapat de clàssics sense remeï ens farem un lloquet a l’univers virtual.

Volem compartir amb tots els amants dels móns hel·lènic i romà, de la seua llengua i costums, les nostres vivències com a filòlegs, les notícies d’actualitat, l’agenda i tot el que tingam a l’abast i que ens acoste, a poc a poc, a aquell meravellós món d’herois i llegendes, de poetes i filòsofs, a aquell món clàssic que com un imant ens atrau inevitablement...

Si voleu entrar... sereu benvinguts!

Χαρε!!

Ave!!

sábado, 15 de noviembre de 2008

Τα Άλογα του Aχιλλέως

Τον Πάτροκλο σαν είδαν σκοτωμένο,
που ήταν τόσο ανδρείος, και δυνατός, και νέος,
άρχισαν τ’ άλογα να κλαίνε του Aχιλλέως·
η φύσις των η αθάνατη αγανακτούσε
για του θανάτου αυτό το έργον που θωρούσε.
Τίναζαν τα κεφάλια των και τες μακρυές χαίτες κουνούσαν,
την γη χτυπούσαν με τα πόδια, και θρηνούσαν
τον Πάτροκλο που ενοιώθανε άψυχο — αφανισμένο —
μια σάρκα τώρα ποταπή — το πνεύμα του χαμένο —
ανυπεράσπιστο — χωρίς πνοή —
εις το μεγάλο Τίποτε επιστραμένο απ’ την ζωή.

Τα δάκρυα είδε ο Ζευς των αθανάτων
αλόγων και λυπήθη. «Στου Πηλέως τον γάμο»
είπε «δεν έπρεπ’ έτσι άσκεπτα να κάμω·
καλλίτερα να μην σας δίναμε, άλογά μου
δυστυχισμένα! Τι γυρεύατ’ εκεί χάμου
στην άθλια ανθρωπότητα πούναι το παίγνιον της μοίρας.
Σεις που ουδέ ο θάνατος φυλάγει, ουδέ το γήρας
πρόσκαιρες συμφορές σας τυραννούν. Στα βάσανά των
σας έμπλεξαν οι άνθρωποι.»— Όμως τα δάκρυά των
για του θανάτου την παντοτινή
την συμφοράν εχύνανε τα δυο τα ζώα τα ευγενή.

Καβαφη

No va gens malament dedicar-se plenament al plaer de la lectura de quant en quant. Així que ahí va un poema de Kavafis, un poeta grec contemporani de qui podeu trobar molta informació a la web. Moltes, moltes gràcies Andrea!


Els corsers d'Aquil·les

Quan veieren Patrocle mort,
ell que era tan valerós, tan fort i jove,
els corsers d'Aquil·les arrencaren el plor.
La seva natura immortal els feia revoltar
contra aquesta feta de la mort que contemplaven.
Movien els caps i agitaven les llargues crineres,
picaven a terra amb els cascs i ploraven
Patrocle, en veure'l sense ànima, acabat,
ara una carn abjecta, l'alè ben perdut,
mancat de defenses, sense respir,
retornat de la vida al gran No-Res.

Va veure Zeus les llàgrimes dels immortals
corsers i se'n dolgué. "A les noces de Peleu",
va dir, "no convenia que jo fes la meva sense reflexió.
Més hauria valgut de no regalar-vos, infortunats corsers!
Què cercàveu allà baix enmig dels miserables
mortals, joguines del destí?
A vosaltres que no us preocupa la mort, ni la vellesa,
tristes desventures us capfiquen. En llurs turments
us hi han mesclat els homes". Però davant la dissort
immutable de la mort deixaven caure les llàgrimes
els dos corsers ben nascuts.

(Trad. Alexis Eudald Solà)

3 comentarios:

Aνδρεα dijo...

Gràcies a tu, vida!

Andrea dijo...

Eyyyy! una nueva entrada ya!!!
Año nuevo, entrada nueva! :)

santi dijo...

És important que els estudiants alcen la veu, dinamitzen els estudis clàssics i reivindiquen una major qualitat en l'ensenyament. Ara amb les noves tecnologies teniu una gens menyspreable oportunitat. Així que enhorabona per la iniciativa del blog.
Καλή συνέχεια!